Al vespre vaig cap a la Glasgow Central Station a esperar la Sara i en Nash, dos amics de Salt. Sopem rapidet a la casa i anem cap al Brass Monkey, al Royal Oak, on ens trobem amb una tocada de gaita improvisada davant dels lavabos -a més de la música habitual als dos nivells del pub- i al Whistle Binkies, on hi ha un concert de versions. Abans d'anar a domir s'han de buscar les coses a dins la maleta, treure's les lentilles, buf, quina feinada...! Ja se sap, el cansament del viatge, un clima diferent, l'emoció de veure'ns després d'un mes... Què dius, pintes? Quines pintes?
Dissabte 24 de març
Passegem pels Meadows, anem cap a Old Town, esmorzem a The Elephant House, baixem cap a Grass Market per Victoria Street, pugem fins davant del Castell, baixem per la Royal Mile, llegim la història del Deacon Brodie, entrem a la Catedral de St. Gilles, passem del show sobre en Nessie, visitem el Parlament, veiem Hollyroodhouse Palace per fora, pugem a Calton Hill on hem de fer el primer break (buf, ja portem estona caminant), lunch a Princes St. Gardens, passejada per New Town, veiem la segona part de l'Escòcia-Georgia de Futbol a l'Standing Order rodejats d'homes-armari farts de pintes, fem una paradeta a The Last Drop, sopem a les 7 de la tarda al Clever Dick's on descobrim uns condoms especials, gaudim de més música al Sandy Bell's i acabem amb més música en directe al Finnegan's Wake. A fora està glaçant i enmig de tants tipus de penics diferents, aconseguir la quantitat exacte pel bus -que no torna canvi- és un problema... Que què tornes a dir? Aix, quina obsessió amb les pintes!
Diumenge 25 de març
Aquell parell ja han marxat. Dia de relax. Al vespre em truca en Carlitos i anem a fer uns billars al Marco's abans d'anar a sopar al seu pis per acomiadar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada