De "safari" al Pasteral

Bé, safari safari... d'aquella manera, però com fora del zoo pocs animals veuen, he portat als meus nebodets al Pasteral, a on es fàcil veure xais, vaques, ànecs, oques, estruços, galls i gallines...  I de retruc hem anat a veure com assajava l'Orchestra Fireluche, hem fet l'aperitiu a Ca l'Amadeu de La Cellera i passejat per Bescanó.  Ruta complerta!

Sant Esteve

I vinga, tornem-hi que no ha estat res!  Enguany no fem el St. Esteve a Figueres, l'àvia no està fina i el fem en petit comitè a casa el pare.  Havent dinat em poso a explicar algun conte a l'Aniol, en concret el de Les Tres Bessones que van a Núria.  Se'l sap millor ell que jo, jo faig una lectura en diagonal de cada pàgina i improviso, però no, "tiet, nooooooo, que no va així el conte!", ha ha ha!!  Estem ben arreglats!

El tió i el dia de Nadal

Nit de Nadal, la del tió, a l'Escala.  L'Aniol i en Jan estan ben esvalotats.  Especialment l'Aniol, que amb quatre anys ja feia dies que comptava, amb l'ajuda dels pares i el calendari d'advent, amb xocolatines incloses, quants dies faltaven per fer cagar el tió.  En Jan encara no ho acaba d'entendre però s'ho passa molt bé fent anar el bastó amunt i avall i desembolicant regals.  Amb l'Aniol ha sigut difícil haver d'anar a escalfar els bastons i cantar cançons, quina impaciència!  I quanta il.lusió a la cara!

I l'endemà, l'àpat del dia de Nadal.  Hi ha hagut prou contenció gastronòmica.  Ni a la nit anterior ni al dinar ens hem passat gaire.  Aquest caldo amb galets d'espelta de ma germana que hem menjat ella i jo no ha estat del tot malament, tot i que quan he repetit n'he menjat del "normal"...  I a les postres, és el moment de dir el vers de Nadal.  Vinga Aniol, puja a la cadira i dispara!

De picnic a Viladrau

Dia de picnic a Viladrau, que tot i ser de la comarca d'Osona és de la província de Girona, curiós.  He quedat amb ma germana, en Gerard i els dos nebodets, l'Aniol i en Jan, aquest últim un perill en potència.  Forat que veu, forat que hi va.  Lloc per enfilar-se que troba, cap amunt, sense importar si les dimensions són superiors a ell.  El meu cotxe els atrau, s'ho han passat pipa remenant tot el que podien remenar.  Havent dinat, passejadeta pels voltants del poble i cadascú a casa seva.

Dinar de Nadal

Suau, sense passar-se gaire, uns entrants i uns canelons.  Bé, i els turrons i el tortell, és clar!  La continuació de la nit anterior amb el tió.  Bona companyia i l'àvia Bel en plena acció. Ah, i partida de dòmino d'animals amb en Gerard, la Rose i l'Aniol.  Fantàstic!

Caguem el tió!

Ui, em penso que no havia cagat el tió des que era petit. És clar, fer de tiet té aquestes coses, no? He he!! Que divertit, sobretot veure la cara que hi posa l'Aniol, perquè en Jan encara és massa petit.  Bé, i als pares i a l'àvia també els cau la baba, eh?!?!  I entre picada i picada de bastons, toca anar a cantar nadales i derivats, perquè és clar, si l'Aniol es posa a cantar una cançó improvisada cal treure la "patilla" acumulada durant els anys de músic i ràpidament trobar el to i posar-hi acords, no? Ha ha ha!!

 

 

El tiet ve a l'escola

Doncs sí, el tiet Albert es va aixecar ben d'hora ben d'hora per agafar un tren i ser a les 9 del matí a Barcelona per anar a participar a la Setmana de la Música a l'escola del seu nebot Aniol.  Buf, amb ma germana vam haver de respescar les cançonetes de quan fèiem colònies i jo recordar com es posaven els dits a les cordes de la guitarra.  Va ser molt divertit i la mainada s'ho van passar pipa.  Una gran experiència.