De "safari" al Pasteral

Bé, safari safari... d'aquella manera, però com fora del zoo pocs animals veuen, he portat als meus nebodets al Pasteral, a on es fàcil veure xais, vaques, ànecs, oques, estruços, galls i gallines...  I de retruc hem anat a veure com assajava l'Orchestra Fireluche, hem fet l'aperitiu a Ca l'Amadeu de La Cellera i passejat per Bescanó.  Ruta complerta!

Sant Esteve

I vinga, tornem-hi que no ha estat res!  Enguany no fem el St. Esteve a Figueres, l'àvia no està fina i el fem en petit comitè a casa el pare.  Havent dinat em poso a explicar algun conte a l'Aniol, en concret el de Les Tres Bessones que van a Núria.  Se'l sap millor ell que jo, jo faig una lectura en diagonal de cada pàgina i improviso, però no, "tiet, nooooooo, que no va així el conte!", ha ha ha!!  Estem ben arreglats!

El tió i el dia de Nadal

Nit de Nadal, la del tió, a l'Escala.  L'Aniol i en Jan estan ben esvalotats.  Especialment l'Aniol, que amb quatre anys ja feia dies que comptava, amb l'ajuda dels pares i el calendari d'advent, amb xocolatines incloses, quants dies faltaven per fer cagar el tió.  En Jan encara no ho acaba d'entendre però s'ho passa molt bé fent anar el bastó amunt i avall i desembolicant regals.  Amb l'Aniol ha sigut difícil haver d'anar a escalfar els bastons i cantar cançons, quina impaciència!  I quanta il.lusió a la cara!

I l'endemà, l'àpat del dia de Nadal.  Hi ha hagut prou contenció gastronòmica.  Ni a la nit anterior ni al dinar ens hem passat gaire.  Aquest caldo amb galets d'espelta de ma germana que hem menjat ella i jo no ha estat del tot malament, tot i que quan he repetit n'he menjat del "normal"...  I a les postres, és el moment de dir el vers de Nadal.  Vinga Aniol, puja a la cadira i dispara!

De picnic a Viladrau

Dia de picnic a Viladrau, que tot i ser de la comarca d'Osona és de la província de Girona, curiós.  He quedat amb ma germana, en Gerard i els dos nebodets, l'Aniol i en Jan, aquest últim un perill en potència.  Forat que veu, forat que hi va.  Lloc per enfilar-se que troba, cap amunt, sense importar si les dimensions són superiors a ell.  El meu cotxe els atrau, s'ho han passat pipa remenant tot el que podien remenar.  Havent dinat, passejadeta pels voltants del poble i cadascú a casa seva.

Tiet Albert, podem venir a dinar a casa teva?

Sí, és clar Aniol, que podeu venir a dinar! I dit i fet! Després d'aquesta trucada inesperada de començaments d'any serà qüestió de pensar que vindrà un nano de 2 anys a casa, ha ha ha! Bé, i els seus pares i el seu germà de mesos. Doncs millor que vagi pensant en acabar d'ordenar les coses pendents al nou pis de Bescanó i treure obstacles del mig.

Però és clar, el tiet a casa fa un tipus de menjar que no és l'habitual. O sigui que faré un mig mig i així veurem si al meu nebot li agrada el menú: macarrons integrals (ben cuits, això sí) amb un sofregit de ceba, carbassó i butifarra de bolets (una petita concessió per fer-ho més atractiu i fàcil) i de postres iogurts casolans de llet de soja amb panses i nous, al que ha fet més cas que la poma que havia demanat. Ha menjat prou bé! Ah, i sembla que els pares també!

Ha nascut en Jan! Tiet per segona vegada...

El passat diumenge, havent sopat, va néixer en Jan, el segon fill de la Roser -quina germana tan guapa que tinc!- i en Gerard -quin cunyat tan ben parit que tinc (per si de cas tingués gelos...)-. Ahir al matí, abans d'anar cap a Múrcia de bolo, vaig passar a veure'ls tots tres a l'hospital. Aquesta vegada sí que hi he sigut -per ben poc...-, quan va néixer l'Aniol estava de bolo. Ara que miro les fotos de fa dos anys, caram quina semblança les fotos dels dos nadons!

I mireu quina cara de satisfets que fan la mare i el tiet... he he he!!! Bé, el tiet ha quedat amb una mica de cara de babau, no?

El tortell de Rams de l'Aniol

L'Escala

Si l'any passat el meu nebot Aniol no va tastar el tortell que vaig comprar perquè era massa petit enguany sí que ho ha fet, i ben bé que s'ha llepat els dits!