Sant Esteve

I vinga, tornem-hi que no ha estat res!  Enguany no fem el St. Esteve a Figueres, l'àvia no està fina i el fem en petit comitè a casa el pare.  Havent dinat em poso a explicar algun conte a l'Aniol, en concret el de Les Tres Bessones que van a Núria.  Se'l sap millor ell que jo, jo faig una lectura en diagonal de cada pàgina i improviso, però no, "tiet, nooooooo, que no va així el conte!", ha ha ha!!  Estem ben arreglats!

El tió i el dia de Nadal

Nit de Nadal, la del tió, a l'Escala.  L'Aniol i en Jan estan ben esvalotats.  Especialment l'Aniol, que amb quatre anys ja feia dies que comptava, amb l'ajuda dels pares i el calendari d'advent, amb xocolatines incloses, quants dies faltaven per fer cagar el tió.  En Jan encara no ho acaba d'entendre però s'ho passa molt bé fent anar el bastó amunt i avall i desembolicant regals.  Amb l'Aniol ha sigut difícil haver d'anar a escalfar els bastons i cantar cançons, quina impaciència!  I quanta il.lusió a la cara!

I l'endemà, l'àpat del dia de Nadal.  Hi ha hagut prou contenció gastronòmica.  Ni a la nit anterior ni al dinar ens hem passat gaire.  Aquest caldo amb galets d'espelta de ma germana que hem menjat ella i jo no ha estat del tot malament, tot i que quan he repetit n'he menjat del "normal"...  I a les postres, és el moment de dir el vers de Nadal.  Vinga Aniol, puja a la cadira i dispara!

A Can Miquel

"Dichosas" les orelles que et senten!! Així em despenjava el telèfon l'Àngel.  Sí, i tant, té tota la raó.  Sóc car de veure i de sentir.  Però ara que ve l'hivern i tinc poquíssims bolos potser que faci una posada al dia de visitar amics per aquí i per allà i fem tiberis varis per explicar-nos les darreres batalletes.  Bé, amb el temps que fa que no ens veiem, darreres i les que van abans de les darreres...

Can Miquel, a Canyamars, a Dosrius, al Parc del Montnegre i el Corredor, al Maresme.  Situats? Doncs aquí viuen l'Ana, l'Àngel i fills, en una petit i bonic racó de món.  També s'apunten al dinar en Moli i la Sílvia, i en Giro i fills, a qui, tots plegats, també feia molt temps que no veia.

Que si unes olives i unes cerveses, que si una carn a la brasa i un vinet, que si unes postres dolces, el foc a terra, i mooooolta xerrameca...  Sobretaula llarga, els nens juga que jugaràs, l'Àngel ensenyant que va a classes d'acordió diatònic, passejada ja de fosc per anar a posar menjar al burro que tenen més avall de la casa.  Vaig arribar cap a la una del migdia a Can Miquel i en vaig marxar diria que a les 10 tocades de la nit.

Un bon retrobament!

I quina sorpresa!  La cançó Per mars i muntanyes d'Els Amics de les Arts dibuixada per en Llàtzer.  Que bo!

Una nit de dos sopars

L'un: en Toni fa anys

I quan va entrar amb els ulls tancats al Muriel de Salt ens va trobar asseguts a taula, una bona colla de familiars i amics. Per molts anys Toni!!! La Cristina, dotada de l'art de la bruixeria i les sorpreses ho va manegar tot.

La Cristina i en Toni i companyia.

I arriba el moment del pastís, d'apagar les espelmes i de demanar un desig. I casualitats d'aquelles a la música que havia portat en Mon va sonar, sense haver-ho previst, Aniversari, de Manel.

El cava, el brindis i els regals, amb Toni ja en una altra òrbita.

I en el moment en què va començar la ballaruca jo vaig aproftar per desfilar cap a Girona a buscar a la gent del segon sopar que tenia...

L'altre: comiat d'en Busy

I és el que nano se'n va Manchester uns quants mesos, diu que a estudiar a Anglès, però tots sabem la realitat de quan te'n vas per allà... I va muntar un sopar al que em vaig afegir quan van començar les copes per Girona. Perquè, malauradament, encara no en sé d'estar a dos llocs al mateix moment, potser més endavant... Hi ha poques fotos, bé, de fet n'hi ha més, però no han estat autoritzades per ser publicades. Millor aquestes, en les que estem més afavorits.

Que vagi molt bé a Manchester!! Una abraçada!