28 de des. 2012

El tió robat el dia de la llufa

Amb l'Orchestra Fireluche i acompanyants a casa de la Laura i l'Enric el dia de la llufa.  Era inevitable penjar-ne -o portar-ne penjada- alguna.  El tió robat? Sí, després del sopar -oh la la Richard et Susanna!- es posen els regals al mig de la taula.  Es fa el sorteig dels torns i quan et toca agafes un regal o en robes un (sempre embolicat) a algú altre.  Dues rondes.  Al final pot ser que per davant teu hagin passat uns quants regals. Es permet palpar-los i suspesar-los. I quan finalment s'acaben els torns i les rondes és el moment de veure què rediantre t'ha acabat tocant després de tantes voltes amunt i avall!











25 de des. 2012

Dinar de Nadal

Suau, sense passar-se gaire, uns entrants i uns canelons.  Bé, i els turrons i el tortell, és clar!  La continuació de la nit anterior amb el tió.  Bona companyia i l'àvia Bel en plena acció. Ah, i partida de dòmino d'animals amb en Gerard, la Rose i l'Aniol.  Fantàstic!







24 de des. 2012

Caguem el tió!

Ui, em penso que no havia cagat el tió des que era petit. És clar, fer de tiet té aquestes coses, no? He he!! Que divertit, sobretot veure la cara que hi posa l'Aniol, perquè en Jan encara és massa petit.  Bé, i als pares i a l'àvia també els cau la baba, eh?!?!  I entre picada i picada de bastons, toca anar a cantar nadales i derivats, perquè és clar, si l'Aniol es posa a cantar una cançó improvisada cal treure la "patilla" acumulada durant els anys de músic i ràpidament trobar el to i posar-hi acords, no? Ha ha ha!!

 

 








15 d’oct. 2012

Sortideta pels voltants del Ter al Pasteral



Abans de marxar cap de bolo cap a Les Canàries i Madrid i desaparèixer durant quasi quatre setmanes potser que vagi a estirar una mica les cames.  Mapiiiii, què hem de fer? Doncs au, vinga, som-hi!  Sortim del trencant d'El Pasteral,  pugem a Colldegria, passem per la Font del Bassi, arribem a Can Torra, baixem cap a Can Riera i tornem cap al punt d'orígen.  Res, una excursioneta de tarda.








15 de set. 2012

Excursió per l'Alta Garrotxa

La idea inicial era pujar per la pista forestal que surt de Beget cap a El sunyer fins a on poguéssim.  Això va ser més amunt d'el Bac, on la pista ja era impracticable per un cotxe normal.  Després havíem de començar a caminar fins a l'ermita de St. Sebastià de Monars, a on Xavi volia fer unes fotos pel llibre d'ermites romàniques i les seves campanes que està fent.  I una vegada allà fer el Comanegra (1557 m), el sostre de la Garrotxa.  Però amb el dia per endavant i comptant que portàvem menjar i aigua, que després vam veure que no seria suficient quan ja era massa tard, vam decidir pujar fins el Puig de les Bruixes (1393 m) passant per Meians.  I des d'allà fer carena fins al Comanegra, baixar per les basses de Monars, Coll Ferriol i anar a buscar la pista a l'alçada de la Figuera.  Sí, en el mapa tot es veu bastant a prop i ens vam envalentonar.  Vam començar a caminar a les 8:15 i tornàvem a ser al cotxe a les 18:00 h.  A l'ermita potser hi vam parar uns 30 minuts, després de fer el Puig de les Bruixes vam dinar i fer la migdiada en un prat sota una gran ombra, una hora més, i al Comanegra, a on hi arribàvem cap a les 14:00 h, hi vam parar una mitja horeta més, tapats del sol per la fageda de la cara nord.  O sigui que vam estar caminant unes 8 horetes en les que, segons el gps, vam fer uns 22-24 km, ja que no sempre el vam tenir amb senyal o connectat.  Tots els camins estaven més o menys marcats però per alguns devíem ser els primers que hi passàvem en mooooolt de temps i trobar on començaven després d'un prat o zona de matolls era una mica perdedor.  Però entre el mapa topogràfic i el gps els vam trobar tots amb més o menys rapidesa.  Això sí, quan vam començar a racionar l'aigua a dalt del Comanegra, a unes dues o tres hores del cotxe, amb el sol que anava apretant i amb dificultats per trobar el darrer camí, la sensació de que pringats que som, ens va començar a tocar la moral fins a la pista.  Una vegada al cotxe, on ves per on hi havia mitja ampolleta d'aigua, vam anar a remullar-nos a una gorga per acabar la sortida.  Fantàstic!







St. Sebastià de Monars




El Comanegra des de Meians


El Puig de les Bruixes

"vivenda" al mig de la muntanya, en vam trobar alguna més

El Puig de les Bruixes

Arribant al Puig de les Bruixes

El Comanegra des d'El Puig de les Bruixes

El Canigó

El Bassegoda -esquerra- i la Mare de Déu del Mont -al centre al fons-





Cim del Comanegra