Sant Esteve

I vinga, tornem-hi que no ha estat res!  Enguany no fem el St. Esteve a Figueres, l'àvia no està fina i el fem en petit comitè a casa el pare.  Havent dinat em poso a explicar algun conte a l'Aniol, en concret el de Les Tres Bessones que van a Núria.  Se'l sap millor ell que jo, jo faig una lectura en diagonal de cada pàgina i improviso, però no, "tiet, nooooooo, que no va així el conte!", ha ha ha!!  Estem ben arreglats!

El tió i el dia de Nadal

Nit de Nadal, la del tió, a l'Escala.  L'Aniol i en Jan estan ben esvalotats.  Especialment l'Aniol, que amb quatre anys ja feia dies que comptava, amb l'ajuda dels pares i el calendari d'advent, amb xocolatines incloses, quants dies faltaven per fer cagar el tió.  En Jan encara no ho acaba d'entendre però s'ho passa molt bé fent anar el bastó amunt i avall i desembolicant regals.  Amb l'Aniol ha sigut difícil haver d'anar a escalfar els bastons i cantar cançons, quina impaciència!  I quanta il.lusió a la cara!

I l'endemà, l'àpat del dia de Nadal.  Hi ha hagut prou contenció gastronòmica.  Ni a la nit anterior ni al dinar ens hem passat gaire.  Aquest caldo amb galets d'espelta de ma germana que hem menjat ella i jo no ha estat del tot malament, tot i que quan he repetit n'he menjat del "normal"...  I a les postres, és el moment de dir el vers de Nadal.  Vinga Aniol, puja a la cadira i dispara!