Rescat de fotos (III): Mallorca

El 20 d'agost vam tenir bolo amb Els Amics de les Arts a Palma de Mallorca. El resum ja el vaig penjar a Kurtibolos, però és clar, les fotos dels dies següents no, perquè no convertiré Kurtibolos ni una crònica ni rosa ni de successos... El fet és que amb l'Eduard i la Ximena ens hi vam quedar un parell de dies més, que vaig aprofitar per anar a visitar alguns amics que tinc per allà, fer algun bon tiberi i anar a banyar. I ara que estic "endreçant" el disc dur de l'ordinador m'han aparegut aquestes fotos.

En Joan Enric fou picat per una medusa -el dia després del bolo-. Els seus companys el van anar a vetllar al llit i a demanar que si s'havia de morir que escrigués algunes cançons més per anar tirant... quins paios!!!

Vaig quedar amb en Pere de Moscari per anar veure els germans Tejedor, en Damián i en Carlos, a la Caja del Ruido, el seu petit i encantador estudi perdut al mig dels camps.

Amb na Cati i uns amics seus vam sopar i després vam anar al parc on es fan Ses Verbenes; allà em vaig trobar amb un altre bon amic, en Toni, un bon tècnic de so de Mallorca.

Vista del mar des de S'Illot, on em vaig menjar amb delit un bon arròs brut amb els pares d'en Tià -d'ells no en tinc fotos, i ell era de vacances- i de la cala d'El Mago, prop d'on teníem l'hotel.

I després del bany, un bon tiberi -que recordaré per molts anys- a l'Itake Café de Palma, un local del que no n'hauríem donat ni un duro a jutjar per la porta d'entrada, però que una vegada a dins ens va sorprendre i quan vam menjar la cosa ja era per flipar.

L'Annie ens ve a veure!

Tragurà

L'Annie, la del pis on van estar la Judit i en Tete a Montréal ha vingut de vacances. Després que ells dos l'anéssin a buscar a l'aeroport i ens trobéssim amb mi a Girona, fem la primera parada a l'estudi 44.1. L'Annie és artista i com que allà està gravant un disc, sentia curiositat per veure algun estudi de per aquí.

I després de les quatre fotos de rigor a l'estudi fem via cap Tragurà, al Ripollès, on els pares de la Judit tenen una caseta en un lloc paradisíac. Tot pujant cap allà l'Annie ha flipat molt en anar veient totes les muntanyes que hem anat trobant des de la Garrotxa fins al Ripollès i a la Vall del Ter. A on viu, la costa est del Canadà, les muntanyes no són especialment ni altes ni escarpades, i si ja pels voltants d'Olot estava sorpresa, arribant a Tragurà no volgueu ni saber-ho!

Volta a la caseta per dins i per fora, arrencada d'encimans i cebes a l'hort, soparet amb l'Ari -la germana de la Judit- i en Santi -el xicot-, quatre beures, quatre riures, algunes pallassades -amb en Tete i amb mi això és fàcil...- i cap a Girona a dormir que demà tinc bolo a les 8 del matí... nooooooooooo!!!!!!!!!!

Hola, som a baix, dinem junts?

Sorpresa! Anava tot conill camí de la dutxa quan en Tete em va trucar. Ei, que som aqui a baix amb la Judit -a qui encara no havia vist des de que ella havia tornat de Montréal-. Ieps, doncs espereu-me al bar, anem a comprar alguna cosa i fem un dinaret a casa. I dit i fet. Després de tres dies de bolo d'aquells que ni fu ni fa s'agraeix teniu un dinar de riures.

El trio lalala a Girona!!!

Doncs sí, elles van venir a Girona, el trio lalala, o sigui, l'Alba, l'Íria i l'Ana, tres noies que formen part d'aquest bloc des de que les vaig conéixer a Edinburgh. Primer dinar al Bistrot amb la ex-companya de pis de l'Ana a Escòcia i a la tarda s'hi afegeixen l'Íria i en Joan Enric i vinga, cap a fer el guiri per la nostra ciutat.

També en Roberto ve a Girona

En Roberto, que és de la "bella Itàlia" i que era el baixista del projecte de grup a Escòcia, després de l'aventura escocesa ara està fent l'aventura catalana a Barcelona. I va triar dels millors dies per venir a Girona (o potser no...), durant les Fires i Festes de Sant Narcís. Jo estava treballant de ple als concerts de La Copa, però encara ens vam poder veure prou. Fins i tot vam tenir temps de fer alguna cervesa a prop de la taula de so, un dinaret al pis amb en Joan Enric i la Txell i de pujar al terrat a fer una mica el pallasso (una cosa que per les fotos d'aquest blog sembla que féssim més sovint del que realment fèiem...), en un dia assolellat i càlid que semblava més de setembre que de novembre.