De "safari" al Pasteral

Bé, safari safari... d'aquella manera, però com fora del zoo pocs animals veuen, he portat als meus nebodets al Pasteral, a on es fàcil veure xais, vaques, ànecs, oques, estruços, galls i gallines...  I de retruc hem anat a veure com assajava l'Orchestra Fireluche, hem fet l'aperitiu a Ca l'Amadeu de La Cellera i passejat per Bescanó.  Ruta complerta!

Sant Esteve

I vinga, tornem-hi que no ha estat res!  Enguany no fem el St. Esteve a Figueres, l'àvia no està fina i el fem en petit comitè a casa el pare.  Havent dinat em poso a explicar algun conte a l'Aniol, en concret el de Les Tres Bessones que van a Núria.  Se'l sap millor ell que jo, jo faig una lectura en diagonal de cada pàgina i improviso, però no, "tiet, nooooooo, que no va així el conte!", ha ha ha!!  Estem ben arreglats!

El tió i el dia de Nadal

Nit de Nadal, la del tió, a l'Escala.  L'Aniol i en Jan estan ben esvalotats.  Especialment l'Aniol, que amb quatre anys ja feia dies que comptava, amb l'ajuda dels pares i el calendari d'advent, amb xocolatines incloses, quants dies faltaven per fer cagar el tió.  En Jan encara no ho acaba d'entendre però s'ho passa molt bé fent anar el bastó amunt i avall i desembolicant regals.  Amb l'Aniol ha sigut difícil haver d'anar a escalfar els bastons i cantar cançons, quina impaciència!  I quanta il.lusió a la cara!

I l'endemà, l'àpat del dia de Nadal.  Hi ha hagut prou contenció gastronòmica.  Ni a la nit anterior ni al dinar ens hem passat gaire.  Aquest caldo amb galets d'espelta de ma germana que hem menjat ella i jo no ha estat del tot malament, tot i que quan he repetit n'he menjat del "normal"...  I a les postres, és el moment de dir el vers de Nadal.  Vinga Aniol, puja a la cadira i dispara!

De picnic a Viladrau

Dia de picnic a Viladrau, que tot i ser de la comarca d'Osona és de la província de Girona, curiós.  He quedat amb ma germana, en Gerard i els dos nebodets, l'Aniol i en Jan, aquest últim un perill en potència.  Forat que veu, forat que hi va.  Lloc per enfilar-se que troba, cap amunt, sense importar si les dimensions són superiors a ell.  El meu cotxe els atrau, s'ho han passat pipa remenant tot el que podien remenar.  Havent dinat, passejadeta pels voltants del poble i cadascú a casa seva.

El tiet ve a l'escola

Doncs sí, el tiet Albert es va aixecar ben d'hora ben d'hora per agafar un tren i ser a les 9 del matí a Barcelona per anar a participar a la Setmana de la Música a l'escola del seu nebot Aniol.  Buf, amb ma germana vam haver de respescar les cançonetes de quan fèiem colònies i jo recordar com es posaven els dits a les cordes de la guitarra.  Va ser molt divertit i la mainada s'ho van passar pipa.  Una gran experiència.

Tiet Albert, podem venir a dinar a casa teva?

Sí, és clar Aniol, que podeu venir a dinar! I dit i fet! Després d'aquesta trucada inesperada de començaments d'any serà qüestió de pensar que vindrà un nano de 2 anys a casa, ha ha ha! Bé, i els seus pares i el seu germà de mesos. Doncs millor que vagi pensant en acabar d'ordenar les coses pendents al nou pis de Bescanó i treure obstacles del mig.

Però és clar, el tiet a casa fa un tipus de menjar que no és l'habitual. O sigui que faré un mig mig i així veurem si al meu nebot li agrada el menú: macarrons integrals (ben cuits, això sí) amb un sofregit de ceba, carbassó i butifarra de bolets (una petita concessió per fer-ho més atractiu i fàcil) i de postres iogurts casolans de llet de soja amb panses i nous, al que ha fet més cas que la poma que havia demanat. Ha menjat prou bé! Ah, i sembla que els pares també!