Nit de Nadal, la del tió, a l'Escala. L'Aniol i en Jan estan ben esvalotats. Especialment l'Aniol, que amb quatre anys ja feia dies que comptava, amb l'ajuda dels pares i el calendari d'advent, amb xocolatines incloses, quants dies faltaven per fer cagar el tió. En Jan encara no ho acaba d'entendre però s'ho passa molt bé fent anar el bastó amunt i avall i desembolicant regals. Amb l'Aniol ha sigut difícil haver d'anar a escalfar els bastons i cantar cançons, quina impaciència! I quanta il.lusió a la cara!
I l'endemà, l'àpat del dia de Nadal. Hi ha hagut prou contenció gastronòmica. Ni a la nit anterior ni al dinar ens hem passat gaire. Aquest caldo amb galets d'espelta de ma germana que hem menjat ella i jo no ha estat del tot malament, tot i que quan he repetit n'he menjat del "normal"... I a les postres, és el moment de dir el vers de Nadal. Vinga Aniol, puja a la cadira i dispara!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada