"Dichosas" les orelles que et senten!! Així em despenjava el telèfon l'Àngel. Sí, i tant, té tota la raó. Sóc car de veure i de sentir. Però ara que ve l'hivern i tinc poquíssims bolos potser que faci una posada al dia de visitar amics per aquí i per allà i fem tiberis varis per explicar-nos les darreres batalletes. Bé, amb el temps que fa que no ens veiem, darreres i les que van abans de les darreres...
Can Miquel, a Canyamars, a Dosrius, al Parc del Montnegre i el Corredor, al Maresme. Situats? Doncs aquí viuen l'Ana, l'Àngel i fills, en una petit i bonic racó de món. També s'apunten al dinar en Moli i la Sílvia, i en Giro i fills, a qui, tots plegats, també feia molt temps que no veia.
Que si unes olives i unes cerveses, que si una carn a la brasa i un vinet, que si unes postres dolces, el foc a terra, i mooooolta xerrameca... Sobretaula llarga, els nens juga que jugaràs, l'Àngel ensenyant que va a classes d'acordió diatònic, passejada ja de fosc per anar a posar menjar al burro que tenen més avall de la casa. Vaig arribar cap a la una del migdia a Can Miquel i en vaig marxar diria que a les 10 tocades de la nit.
Un bon retrobament!
I quina sorpresa! La cançó Per mars i muntanyes d'Els Amics de les Arts dibuixada per en Llàtzer. Que bo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada