Dinar de l'amic invisible amb la colla a La Torre de Bescanó. Després d'un bon tiberi arriba l'hora de les pistes per saber qui et fa el regal, d'obrir-los, de la sobretaula, dels digestius (o sigui, els gintonics, no ens enganyem), de la música, etc. La cosa es va anar allargant i alguns vam acabar sopant allà mateix, quins campions! I ai pobres, l'estòmac i el fetge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada