Vacances a Montréal (Québec), dilluns-dimecres

Caminant per Montréal

Després de la primera presa de contacte del cap de setmana i de l'esquiada del diumenge ha arribat l'hora de trepitjar i conéixer la ciutat per tot arreu on sigui possible. O sigui que, amb la càmera a punt, ben abrigats i mentres la Judit és a classe, deixo que en Tete em faci de guia.

I aquestes són les fotos d'aquesta ciutat de contrastos. Un centre amb gratacels enmig d'edificis baixos, esglésies, comerços, centres de negocis, i grans avingudes amb les principals marques comercials del mercat.

Un barri vell que pels que venim d'Europa de vell no en té res però amb algun edifici que de tant en tant sorprèn.

I la resta de la ciutat amb carrers i avingudes ben amples i amb edificis normalment de no més de 2 o 3 plantes. I enmig de tot això es troben els barris més o menys "marignals" segons les nacionalitats: el barri xino, el llatí, l'italià...

Aquí tots els camions tenen grans cabines, amb grans morros i molts són de grans dimensions; els carrers, avingudes i les carreteres (lineals i molt amples) ho permeten. A les fotos un camionet de neteja i un dels que porta la neu que treuen dels carrers.

Per sota del centre i comunicades pel metro hi ha les galeries subterrànies més grans del món, tota una ciutat paral.lela de 30 km quadrats amb 2000 comerços, bars, restaurants, cinemes, teatres, etc... per poder fugir del fred que fa a l'hivern. Tant s'hi entra des de petites entrades al carrer, com des de les estacions del metro com des dels centres comercials que hi ha a sobre.

2ona esquiada

Hem llogat un cotxe -aquí tots són amb el canvi automàtic, la veritat és que són còmodes de conduïr-, hem llogat un GPS -que hem tardat 15 minuts a fer funcionar i localitzar a on volíem anar , quina caqueta de trasto!- i hem anat a l'estació de Mont Blanc, a 100 Km de Montréal. Aquí fa dies que no neva i la neu era dura, vaja, semblant a una estació del Pirineu en les mateixes condicions, però potser sense tantes plaques de glaç.

Però és clar, amb l'esquiada tant fantàstica que vam fer el diumenge -millor neu i millors pistes- avui ens hem quedat amb les ganes de gaudir més. I per variar feia molt fred, no sé quants però segurament -15º o -20ºC, els meus dits dels peus m'estan demanant que torni a casa... Com que feia sol se m'ha ocorregut -sense pensar ben gens...- posar-me les ulleres de sol, però no siguis "garrulo" home!, que aquí s'ha d'anar amb ulleres de ventisca per protegir-te els ulls de la fred...