Vacances a Montréal (Québec), 1er cap de setmana

Arribada

Després de les quasi 10 hores d'avió (Barcelona-Zurich-Montreal) la primera impressió just abans d'aterrar ha estat: a on aterrem si tot és cobert de neu? Tot? No!! Només la pista i per on passen i aparquen els avions està net. La resta (per on circulen els vehicles varis que hi ha a un aeroport) està cobert per la neu dels darrers dies. I netejant-la sense parar hi ha un exèrcit de màquines llevaneus.

I la mateixa activitat és el que es veu a la ciutat: camions immensos que són carregats amb tones i tones de neu que recullen més màquines. I és que l'hivern està siguent especialment fred (fins a -25ºC a Montreal però -50ºC a d'altres zones) i amb molta més neu del que és habitual.

I les primeres fotos: en Tete (l'excusa per anar al Canadà, he he!), la Judit (la seva xicota) i l'Annie (la companya de pis d'ells dos), primer contacte amb la neu davant d'on viuen, de concert en un garito, l'Auberge Maeva -on dormo-, primera despertada a en Tete (vinga nano, aixeca't!!), un dels carrers de la zona i un de tants esquirols que volten per aquí a la ciutat.

Anem a esquiar!!!

Després de rascar i de descongelar el cotxe -per fóra i per dins- i de fer una parada d'interés gastronòmic on tastem un plat típic del Québec, arribem a la casa que la família de l'Annie té a una hora al nord de Montréal. Ens posem a netejar la neu de la part posterior de la casa i també de la rampa del petit snow park que el germà petit d'ella, en Michael, va fer al jardí i a on en Tete farà de les seves. I què millor per entrar en calor que fer la cabreta saltant al llit elàstic del costat de la rampa. I mentrestant la temperatura baixa i baixa fins als -25ºC. I nosaltres com mainada jugant amb la neu, és que...

I pert sopar l'Annie fa de xef i fa que ens llepem els dits. Aquesta família són d'allò més hospitalaris, moltes gràcies!!!

L'endemà al matí, oh sorpresa, ha estat nevant durant la nit! Netegem el coxe i ens dirigim cap a La Réserve, una petita estació a una hora de la casa. Pel camí neu, neu i més neu, mentres ens enganxem darrera d'una màquina llevaneus. Estem anant a uns 60-80 km/h, i tan panxos! Aquí és obligatori anar amb pneumàtics de contactes i estan més que habituats a aquestes condicions. M'agrada!!!

Arribem a l'estació i cap a esquiar!!! Fa un fred que pela, -20ºC. És la millor neu que he esquiat mai, la qualitat de la neu pols és fantàstica, més seca que al Pirineu i aguanta més temps. L'estació és petita, però les pistes estan prou bé, i com a la majoria d'estacions d'aquí, el 50% o més són negres i es pot fer molt de fora pista enmig del bosc, o potser ni és fora pista, perquè a qualsevol cosa li diuen pista. És una passada veure a marrecs de 6-8 anys baixant sense cap mena de problema per llocs de força dificultat. Això és el Canadà!

I de tornada a la casa, partida de cartes amb el pare de l'Annie, sopar i cap a Montréal. Ha estat un gran dia!