Casa de colònies de Les Preses
Temps era temps que ens vam conéixer a la nostra època universitària a la UdG, allà pels anys 90, al que llavors era la Residència-Col.legi Menor Bisbe Cartanyà, el Carti per nosaltres. El que aquelles parets van viure és indescriptible i a voltes no es pot ni explicar... (i segons com, val més... he he he!). Els que vam fer colla allà de tant en tant ens anem trobant per fer algun xeflis -com ha de ser!-. Quan els bolos m'ho permeten ràpidament m'hi apunto, perquè això, el retrobar-se amb gent que veig poc i amb la que continua havent-hi bon rotllo és gran, mooooooolt gran!
Ara, a més de dos coses que ja ens unien llavors -el menjar i la ratafia-, se n'hi ha afegit una tercera, la mainada -bé, en el meu cas no, però sí en el de la gran majoria-.
Temps era temps que ens vam conéixer a la nostra època universitària a la UdG, allà pels anys 90, al que llavors era la Residència-Col.legi Menor Bisbe Cartanyà, el Carti per nosaltres. El que aquelles parets van viure és indescriptible i a voltes no es pot ni explicar... (i segons com, val més... he he he!). Els que vam fer colla allà de tant en tant ens anem trobant per fer algun xeflis -com ha de ser!-. Quan els bolos m'ho permeten ràpidament m'hi apunto, perquè això, el retrobar-se amb gent que veig poc i amb la que continua havent-hi bon rotllo és gran, mooooooolt gran!
Ara, a més de dos coses que ja ens unien llavors -el menjar i la ratafia-, se n'hi ha afegit una tercera, la mainada -bé, en el meu cas no, però sí en el de la gran majoria-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada