Sorpresa! Anava tot conill camí de la dutxa quan en Tete em va trucar. Ei, que som aqui a baix amb la Judit -a qui encara no havia vist des de que ella havia tornat de Montréal-. Ieps, doncs espereu-me al bar, anem a comprar alguna cosa i fem un dinaret a casa. I dit i fet. Després de tres dies de bolo d'aquells que ni fu ni fa s'agraeix teniu un dinar de riures.
2 comentaris:
home curti...sempre em treus en mis peores momentos! jeje merci pel dinar!
He he he, ja pots comptar de res!!
Per cert, hi havia alguna foto pitjor... o sigui que no són "tus peores momentos"
Muac!
Publica un comentari a l'entrada