Trepitjant de nou el Pirineu!

El que m'havia passat pel cap un munt de vegades s'ha complert: tornar a caminar pel Pirineu.  Fa un munt d'anys havia fet força muntanya però el món de la nit és bastant incompatible amb segons quines coses.  Sobretot si treballes amb empreses de so i els horaris i la feina són més durs, cosa ja no és el cas, ja que pràcticament sempre treballo amb grups i companyies.  I per això em passava pel cap més sovint que de costum tornar a caminar.  I també suposo que ara hi estic posant més ganes i el calendari de bolos m'ha permès que el darrer mes i mig hagi pogut sortir en bicicleta dos dies per setmana, amb el que el nivell de forma física ha millorat considerablement.  I és clar, això s'havia d'aprofitar, era el moment de fer una primera sortida. I és així com amb en Mapi hem anat a fer el Pic de Bastiments o del Gegant (2883), vell conegut, ja que l'havia fet tant a peu com amb esquís de muntanya fa una pila d'anys.

Però com que no volíem pujar i baixar i prou hem fet una miqueta més de volteta: Vall-Ter (2100), Portella de Mantet (2415), Pic de la Dona (2704), Coll de la geganta (2595) i finalment, per l'Esquena d'Ase, el Bastiments.  La baixada l'hem fet pel Coll de la Marrana (2515).

Quan hem arribat a Vall Ter a les 7:15 del matí, la temperatura era de 10ºC i ens hem hagut d'abrigar.  A més, feia una mica de tramuntana.  Pujant al Pic de la Dona el sol ja ens tocava de ple però el vent continuava.  Ens hem anat desabrigant.  A dalt del Bastiments, au, torna't a abrigar.  I que bé que s'hi estava, quina pau, i quin silenci!  Només sentíem les esquetlles de les vaques al fons de la vall, a on neix el Freser, i el vent quan bufava.  De tant en tant passava algun rapinyaire: algun voltor, un aufrany.  La baixada ha estat un passeig, anar xerrant, aturant-nos a mirar marmotes i algun que altre ocell, el naixement del Ter...  Això ha de continuar!