Amb la colla del Carti hem anat a la casa de colònies El Rourell, a la Vall d'en Bas, a la Garrotxa, a fer la ja tradicional calçotada de cada hivern. La colla augmenta, a base de petits i menys petits, els que ja van pujant. El protocol sempre és el mateix, primer menja la mainada mentre un estol de mares i pares s'ho miren desde la rereguàrdia, a la vegada que comencen (hauria de dir comencem) a salivar amb les platades macarrons, pollastre i patates fregides. Amb aquesta tentació alguna que altre ma s'escapa per fer un petit proveïment mentres esperem els calçots i la carn a la brasa.
Una vegada els nanos han menjat, allò es converteix en un parc infantil amb totes les de llei, mentres els adults -a vegades més nens que els propis nens, tot sigui dit-, comencem a endrapar els calçots, fer una posada al dia de coses vàries i xafarderies pels que ens veiem menys, seguir endrapant amb la carn a la brasa, i ara ja sí, amb algun que altre plor, una mica de vi va, una mica de vi bé, postres, cafès i vinga, cap casa amb el ventre ben ple. Un bon diumenge.
Una vegada els nanos han menjat, allò es converteix en un parc infantil amb totes les de llei, mentres els adults -a vegades més nens que els propis nens, tot sigui dit-, comencem a endrapar els calçots, fer una posada al dia de coses vàries i xafarderies pels que ens veiem menys, seguir endrapant amb la carn a la brasa, i ara ja sí, amb algun que altre plor, una mica de vi va, una mica de vi bé, postres, cafès i vinga, cap casa amb el ventre ben ple. Un bon diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada