del 12 al 18/9/11
A vegades no cal anar gaire lluny per perdre's i desconnectar, tenir el mòbil parat bona part del temps i només entrar un parell de cops a internet en una setmana (i encara per causes de força major, va ser inevitable!). Tenia ganes de fer una aturadeta abans de començar la tardor i vaig llogar un apartament a Cadaqués. Feia anys que no hi anava. Només arribar-hi, i més encara al setembre, una sensació de calma em va invadir. Al cap d'un parell de dies ja anava a un altre ritme.
Banys de sol i de mar en algunes de les platjetes del poble i voltants, alguna que altra caminada, passejades pel poble a ritme de jubilat, algun que altre tiberi, visita al museu (exposició sobre Dalí, és clar), retrobar-se amb algun company de l'època de la universitat que és del poble, visita d'un amic -que bo l'arròs de marisc!-...
I redescobrir el Cap de Creus. Entrar de nou en aquesta paisatge commovedor, d'un altre món, amb aquests contrastos magnífics de colors, de terra i de mar, de vegetació i de llum. I veure com el sol es pon i acabar de quedar embriagat per tants estímuls junts. I al meu país petit, la meva terra, l'Empordà, que malgrat no viure-hi, sempre es porta a dins.
I aquest va ser l'últim dia de vacances. Dormir fins a mig matí, tornar de nou cap al Cap de Creus, caminar una miqueta, baixar a Cala Fredosa, on érem quatre gats, banyar-se unes quantes vegades i pensar que no voldria que s'acabés mai aquest moment de calma... però a mitja tarda tinc proves de so amb Manel a la platja de Portlligat, on a la nit farem bolo. Final de vacances. Avui diumenge Cadaqués s'ha llevat sota la pluja. Avui diumenge a la nit ja seré a Madrid. No m'ho puc creure, ¿com puc passar de la bellesa i la calma a la gran ciutat, capital del país veí, en un tres i no res? Calma Albert, molta calma...
A vegades no cal anar gaire lluny per perdre's i desconnectar, tenir el mòbil parat bona part del temps i només entrar un parell de cops a internet en una setmana (i encara per causes de força major, va ser inevitable!). Tenia ganes de fer una aturadeta abans de començar la tardor i vaig llogar un apartament a Cadaqués. Feia anys que no hi anava. Només arribar-hi, i més encara al setembre, una sensació de calma em va invadir. Al cap d'un parell de dies ja anava a un altre ritme.
Banys de sol i de mar en algunes de les platjetes del poble i voltants, alguna que altra caminada, passejades pel poble a ritme de jubilat, algun que altre tiberi, visita al museu (exposició sobre Dalí, és clar), retrobar-se amb algun company de l'època de la universitat que és del poble, visita d'un amic -que bo l'arròs de marisc!-...
I redescobrir el Cap de Creus. Entrar de nou en aquesta paisatge commovedor, d'un altre món, amb aquests contrastos magnífics de colors, de terra i de mar, de vegetació i de llum. I veure com el sol es pon i acabar de quedar embriagat per tants estímuls junts. I al meu país petit, la meva terra, l'Empordà, que malgrat no viure-hi, sempre es porta a dins.
I aquest va ser l'últim dia de vacances. Dormir fins a mig matí, tornar de nou cap al Cap de Creus, caminar una miqueta, baixar a Cala Fredosa, on érem quatre gats, banyar-se unes quantes vegades i pensar que no voldria que s'acabés mai aquest moment de calma... però a mitja tarda tinc proves de so amb Manel a la platja de Portlligat, on a la nit farem bolo. Final de vacances. Avui diumenge Cadaqués s'ha llevat sota la pluja. Avui diumenge a la nit ja seré a Madrid. No m'ho puc creure, ¿com puc passar de la bellesa i la calma a la gran ciutat, capital del país veí, en un tres i no res? Calma Albert, molta calma...
1 comentari:
Uf, que poètic tot plegat!
Me n'alegro que t'ho hagis passat tan bé i que hagis aconseguit un bocí de calma que sovint costa tant de tenir.
Un petonet!
Txermana
Publica un comentari a l'entrada