De la mà d'en Mapi m'he tornat a posar unes botes de muntanya i he sentit de nou la força de trepitjar la muntanya després de... buf! Les Agudes, al Montseny, per la cresta dels Castellets, és el que m'ha proposat. Res, hem de grimpar una mica, em diu uns dies abans. Li dic que sí, que endavant. Però és clar, després de tant de temps cal recuperar la confiança en un mateix i una mica més la forma malgrat que vagi en bici més o menys cada setmana. Després de pujar els primers 300-400 metres ens queda fer una grimpada d'uns 300 metres amb alguns moments bastan aeris. Els núvols tapen el cim (no, és clar, aquesta foto no és pas d'aquest dia, és d'internet). La boira ens deixa un marge d'uns 30-40 metres de visió. Saps què, després d'estar grimpant uns minuts ens assentem un moment en un replà de pedra i girem cua. Haurem suat la cansalada unes 2 hores i mitja, ja m'està bé.
Tornant passem per La Cellera a fer el toc a Ca l'Amadeu, on trobo a alguns amics dels que veig de tant en tant. Després anem al pis d'en Mapi a Anglès a sopar, avui vegetarià: amanida de formatge de cabra, pa amb tomata, boníssim el cuscús de verdures, tot regat amb un bon Lambrusco i una bona conversa.
Havent sopat em truca en Dome: vens a fer unes rafies a casa l'Enric i la Laura amb la Montse i l'Andrea? Quines preguntes! Al pati de la casa, sota un cel estrellat, va baixant l'ampolla de Ratafia Russet...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada