Seguim caminant, Puig d'Afrou

Que no pari! Després del retorn a la muntanya, a tornar a caminar, amb l'excursió a Les Agudes de l'altre dia avui hem anat al Puig d'Afrou (841 m) amb en Mapi i en Dome. Amb els anys que fa que volto per La Cellera no hi havia pujat mai fins al cim. Sí fins al coll i a prop, ja que hi feia censos d'ocells del SOCC. Pujada per una de les dreceres que s'enfilen ben dretes (com hem suat la cansalada!) i tornada una part per la pista i al final per una altra drecera enmig del bosc. Enmig hem parat al a font de Can Nofre i a la del Bassi. Ha estat bé. Quatre horetes en total.

Tornar a caminar, sopar, ratafia i amics, que gran!

De la mà d'en Mapi m'he tornat a posar unes botes de muntanya i he sentit de nou la força de trepitjar la muntanya després de... buf! Les Agudes, al Montseny, per la cresta dels Castellets, és el que m'ha proposat. Res, hem de grimpar una mica, em diu uns dies abans. Li dic que sí, que endavant. Però és clar, després de tant de temps cal recuperar la confiança en un mateix i una mica més la forma malgrat que vagi en bici més o menys cada setmana. Després de pujar els primers 300-400 metres ens queda fer una grimpada d'uns 300 metres amb alguns moments bastan aeris. Els núvols tapen el cim (no, és clar, aquesta foto no és pas d'aquest dia, és d'internet). La boira ens deixa un marge d'uns 30-40 metres de visió. Saps què, després d'estar grimpant uns minuts ens assentem un moment en un replà de pedra i girem cua. Haurem suat la cansalada unes 2 hores i mitja, ja m'està bé.

Tornant passem per La Cellera a fer el toc a Ca l'Amadeu, on trobo a alguns amics dels que veig de tant en tant. Després anem al pis d'en Mapi a Anglès a sopar, avui vegetarià: amanida de formatge de cabra, pa amb tomata, boníssim el cuscús de verdures, tot regat amb un bon Lambrusco i una bona conversa.

Havent sopat em truca en Dome: vens a fer unes rafies a casa l'Enric i la Laura amb la Montse i l'Andrea? Quines preguntes! Al pati de la casa, sota un cel estrellat, va baixant l'ampolla de Ratafia Russet...

Anem amb la mare a Ripoll, records d'infantesa

Hem anat amb la mare fins a Ripoll, d'on era la iaia -l'avi era de Molló- i a on des de Figueres pujaven sovint de visita i a passar alguns dies. Hem passejat amb la Roser, en Gerard i l'Aniol pels carrers del Raval, de la Plaça de Sant Eudald i voltants, hem entrat al monestir -on es van casar els avis- i hem visitat a en Xavier Antón i a l'Eleonor, grans amics considerats com de la família i amb qui, juntament amb una altra visita que vam fer-hi va dos o tres anys, feia temps que la mare no veia.