Cap d'any

Després de tants dies a Madrid de bolo (+ a www.kurtibolos.com) em venia de gust un cap d'any més tranquil que altres vegades. L'hem fet a casa la Fanny i en Vit i a més d'ells érem la Oihane i en Carles, l'Elena i en Sergi, la Sònia i en Faló i els dos solters d'or, en Xevi i jo.

Sopar d'exquisiteses vàries, bon vi, les campanades amb els raïms, bon cava, coques, turrons, galetetes i gin tonics. Sí, jo també n'he fet un, cosa extranya en mi. El primer de la meva vida el vaig fer de bolo fa poques setmanes a Bilbao (bé, era un minitònic) i avui el segon. Tranquils, penso seguir amb les meves cerveses...

I què més explicar d'aquesta nit? Doncs res que no diguin les fotos: menjar, beure, rialles, passar-s'ho bé, algun ensurt amb un raïm mal empassat, mirar vídeos, what's up a tope, desitjos de bon any, etc...

Ha nascut en Jan! Tiet per segona vegada...

El passat diumenge, havent sopat, va néixer en Jan, el segon fill de la Roser -quina germana tan guapa que tinc!- i en Gerard -quin cunyat tan ben parit que tinc (per si de cas tingués gelos...)-. Ahir al matí, abans d'anar cap a Múrcia de bolo, vaig passar a veure'ls tots tres a l'hospital. Aquesta vegada sí que hi he sigut -per ben poc...-, quan va néixer l'Aniol estava de bolo. Ara que miro les fotos de fa dos anys, caram quina semblança les fotos dels dos nadons!

I mireu quina cara de satisfets que fan la mare i el tiet... he he he!!! Bé, el tiet ha quedat amb una mica de cara de babau, no?

Stay Hungry, Stay Foolish

Steve Jobs ha mort

L'Aniol fa dos anys

Torno de vacances de Cadaqués al migdia, passo per casa a deixar la roba bruta i agafar-ne de neta per anar a Madrid amb la Compañía María Pagés uns dies i mentres faig temps per agafar l'AVE la Roser i en Gerard passen per l'estació de Sants amb el meu nebot, l'Aniol, que el dilluns 19 fa 2 anyets. Ai senyoooooor!!!! I aquests són les fotos de la breu trobada. Ai quin tiet, que volta tant que no el veu massa...

Redescobrint el Cap de Creus, vacances a Cadaqués

del 12 al 18/9/11

A vegades no cal anar gaire lluny per perdre's i desconnectar, tenir el mòbil parat bona part del temps i només entrar un parell de cops a internet en una setmana (i encara per causes de força major, va ser inevitable!). Tenia ganes de fer una aturadeta abans de començar la tardor i vaig llogar un apartament a Cadaqués. Feia anys que no hi anava. Només arribar-hi, i més encara al setembre, una sensació de calma em va invadir. Al cap d'un parell de dies ja anava a un altre ritme.

Banys de sol i de mar en algunes de les platjetes del poble i voltants, alguna que altra caminada, passejades pel poble a ritme de jubilat, algun que altre tiberi, visita al museu (exposició sobre Dalí, és clar), retrobar-se amb algun company de l'època de la universitat que és del poble, visita d'un amic -que bo l'arròs de marisc!-...

I redescobrir el Cap de Creus. Entrar de nou en aquesta paisatge commovedor, d'un altre món, amb aquests contrastos magnífics de colors, de terra i de mar, de vegetació i de llum. I veure com el sol es pon i acabar de quedar embriagat per tants estímuls junts. I al meu país petit, la meva terra, l'Empordà, que malgrat no viure-hi, sempre es porta a dins.

I aquest va ser l'últim dia de vacances. Dormir fins a mig matí, tornar de nou cap al Cap de Creus, caminar una miqueta, baixar a Cala Fredosa, on érem quatre gats, banyar-se unes quantes vegades i pensar que no voldria que s'acabés mai aquest moment de calma... però a mitja tarda tinc proves de so amb Manel a la platja de Portlligat, on a la nit farem bolo. Final de vacances. Avui diumenge Cadaqués s'ha llevat sota la pluja. Avui diumenge a la nit ja seré a Madrid. No m'ho puc creure, ¿com puc passar de la bellesa i la calma a la gran ciutat, capital del país veí, en un tres i no res? Calma Albert, molta calma...