El tió robat el dia de la llufa

Amb l'Orchestra Fireluche i acompanyants a casa de la Laura i l'Enric el dia de la llufa.  Era inevitable penjar-ne -o portar-ne penjada- alguna.  El tió robat? Sí, després del sopar -oh la la Richard et Susanna!- es posen els regals al mig de la taula.  Es fa el sorteig dels torns i quan et toca agafes un regal o en robes un (sempre embolicat) a algú altre.  Dues rondes.  Al final pot ser que per davant teu hagin passat uns quants regals. Es permet palpar-los i suspesar-los. I quan finalment s'acaben els torns i les rondes és el moment de veure què rediantre t'ha acabat tocant després de tantes voltes amunt i avall!

Dinar de Nadal

Suau, sense passar-se gaire, uns entrants i uns canelons.  Bé, i els turrons i el tortell, és clar!  La continuació de la nit anterior amb el tió.  Bona companyia i l'àvia Bel en plena acció. Ah, i partida de dòmino d'animals amb en Gerard, la Rose i l'Aniol.  Fantàstic!

Caguem el tió!

Ui, em penso que no havia cagat el tió des que era petit. És clar, fer de tiet té aquestes coses, no? He he!! Que divertit, sobretot veure la cara que hi posa l'Aniol, perquè en Jan encara és massa petit.  Bé, i als pares i a l'àvia també els cau la baba, eh?!?!  I entre picada i picada de bastons, toca anar a cantar nadales i derivats, perquè és clar, si l'Aniol es posa a cantar una cançó improvisada cal treure la "patilla" acumulada durant els anys de músic i ràpidament trobar el to i posar-hi acords, no? Ha ha ha!!