La idea inicial era pujar per la pista forestal que surt de Beget cap a El sunyer fins a on poguéssim. Això va ser més amunt d'el Bac, on la pista ja era impracticable per un cotxe normal. Després havíem de començar a caminar fins a l'ermita de St. Sebastià de Monars, a on Xavi volia fer unes fotos pel llibre d'ermites romàniques i les seves campanes que està fent. I una vegada allà fer el Comanegra (1557 m), el sostre de la Garrotxa. Però amb el dia per endavant i comptant que portàvem menjar i aigua, que després vam veure que no seria suficient quan ja era massa tard, vam decidir pujar fins el Puig de les Bruixes (1393 m) passant per Meians. I des d'allà fer carena fins al Comanegra, baixar per les basses de Monars, Coll Ferriol i anar a buscar la pista a l'alçada de la Figuera. Sí, en el mapa tot es veu bastant a prop i ens vam envalentonar. Vam començar a caminar a les 8:15 i tornàvem a ser al cotxe a les 18:00 h. A l'ermita potser hi vam parar uns 30 minuts, després de fer el Puig de les Bruixes vam dinar i fer la migdiada en un prat sota una gran ombra, una hora més, i al Comanegra, a on hi arribàvem cap a les 14:00 h, hi vam parar una mitja horeta més, tapats del sol per la fageda de la cara nord. O sigui que vam estar caminant unes 8 horetes en les que, segons el gps, vam fer uns 22-24 km, ja que no sempre el vam tenir amb senyal o connectat. Tots els camins estaven més o menys marcats però per alguns devíem ser els primers que hi passàvem en mooooolt de temps i trobar on començaven després d'un prat o zona de matolls era una mica perdedor. Però entre el mapa topogràfic i el gps els vam trobar tots amb més o menys rapidesa. Això sí, quan vam començar a racionar l'aigua a dalt del Comanegra, a unes dues o tres hores del cotxe, amb el sol que anava apretant i amb dificultats per trobar el darrer camí, la sensació de que pringats que som, ens va començar a tocar la moral fins a la pista. Una vegada al cotxe, on ves per on hi havia mitja ampolleta d'aigua, vam anar a remullar-nos a una gorga per acabar la sortida. Fantàstic!
St. Sebastià de Monars
El Comanegra des de Meians
El Puig de les Bruixes
"vivenda" al mig de la muntanya, en vam trobar alguna més
El Puig de les Bruixes
Arribant al Puig de les Bruixes
El Comanegra des d'El Puig de les Bruixes
El Canigó
El Bassegoda -esquerra- i la Mare de Déu del Mont -al centre al fons-
14:00 h. La Cellera de Ter. Vaig a Barcelona amb un dels 5 autocars que surten d'aquest poble de 2000 habitants. Ens acomiaden gent que no vindran però que ens donen el seu recolzament. Entre aquesta gent, persones grans a qui veig una espurna d'il.lusió als ulls. Em ve el cap l'avi Ramon, republicà convençut i a qui ja fa uns anys que vam acomiadar amb estelada inclosa. Sortim i al passar per Anglès veiem els 6 autocars que surten d'allà. A l'autopista ens ajuntem amb més autocars i cotxes amb estelades. És impressionant. L'arribada a Barcelona és de pell de gallina. Més de 1000 autocar han vingut d'arreu del país. Aparcar no és fàcil i després de 45 minuts ho aconseguim fer a Meridiana amb València. Comencem a caminar cap al Passeig de Gràcia i al cap de mitja horeta hi arribem. L'ambient que hi ha pels carrers és espectacular. L'èxit de la manifestació, promoguda per l'Assemblea Nacional Catalana, sembla que està assegurat.
17:30 h. Passeig de Gràcia amb Aragó. Falta mitja hora perquè comenci la manifestació i això està ple de gom a gom. Aviat se'ns acabaran els adjectius per descriure el que estem vivim. Algú del grup va escoltant la ràdio i ens va informant del que va passant. A les 18:00 havia de començar la manifestació però la capçalera està taponada per un munt de gent. Tot el recorregut de la manifestació, fins al Parc de la Ciutadella passant per la Via Laietana, està plena a vessar i també tots els carrers adjacents.
19:15 h. Finalment comencem a avançar i aconseguim entrar al Passeig de Gràcia. Ara sí que hi som de ple! Quin ambient que hi ha: timbalers, grallers, gegants, crits, aplaudiments, consignes. Això és una festa cívica i pacífica. Reclamem que se'ns deixi ser com a país, que no se'ns negui més i que se'ns deixi de prendre el pèl en molts aspectes. Per primera vegada a la història i afavorit per la situació econòmica actual més del 50% de la població de Catalunya té un sentiment independentista. Al meu costat hi tinc uns castellanoparlants amb l'estelada. Això em fa pensar. Com estan canviant els temps!
20:15 h. Hem arribat a la Gran via. Quina lentitud! Però tanmateix l'ambient que hi ha fa que el temps et passi força ràpid. Abans de seguir baixant per Pau Claris decidim deixar la manifestació, hem de ser a les 21:00 a l'autocar. Són les 20:30 i hi tenim mitja horeta a peu. Ja hi hem participat. Ens hagués agradat arribar fins al final, però com tanta d'altra gent, no disposem de prou temps. Tot just ara la capçalera hi està arribant. Segur que encara hi estaríem una hora per arribar al final.
Per la ràdio sentim que la Guàrdia Urbana xifra en 1500000 de persones l'assistència a la manifestació. És un moment històric. Tot el viatge de tornada anem seguint la ràdio, el twitter i ho anem comentant entre nosaltres. Com molta gent, espero que la manifestació massiva serveixi per a alguna cosa i que els polítics en prenguin nota. És un bon moment per marcar un punt de no retorn. La independència no serà immediata, ho sabem, queda molta feina per fer. Però el camí ja està obert.
Pujada a Olot per sopar amb alguns bons amics garrotxins després de seguir la cercavila amb el Porc i el Xai de l'AOAPIX (Associació Cultural i Recreativa d'Olotins Amics del Porc i i el Xai) i els Ministrers de la Bouera. I és clar, després del sopar toca a anar a passejar pel Firal, per la Plaça Major, amunt i avall, dreta i esquerra.
I quan ja sembla que la nit s'acaba i és hora de tornar cap a casa apareix una xaranga per fer la darrera cercavila del dia i acabar a la plaça de Campdenmàs ballant al ritme de la música del Ball de Cavallets, estil lliure i personal de cadascú.
Aquest seria el ball debò, més que res per si voleu fer comparacions...
