Una nit de dos sopars

L'un: en Toni fa anys

I quan va entrar amb els ulls tancats al Muriel de Salt ens va trobar asseguts a taula, una bona colla de familiars i amics. Per molts anys Toni!!! La Cristina, dotada de l'art de la bruixeria i les sorpreses ho va manegar tot.

La Cristina i en Toni i companyia.

I arriba el moment del pastís, d'apagar les espelmes i de demanar un desig. I casualitats d'aquelles a la música que havia portat en Mon va sonar, sense haver-ho previst, Aniversari, de Manel.

El cava, el brindis i els regals, amb Toni ja en una altra òrbita.

I en el moment en què va començar la ballaruca jo vaig aproftar per desfilar cap a Girona a buscar a la gent del segon sopar que tenia...

L'altre: comiat d'en Busy

I és el que nano se'n va Manchester uns quants mesos, diu que a estudiar a Anglès, però tots sabem la realitat de quan te'n vas per allà... I va muntar un sopar al que em vaig afegir quan van començar les copes per Girona. Perquè, malauradament, encara no en sé d'estar a dos llocs al mateix moment, potser més endavant... Hi ha poques fotos, bé, de fet n'hi ha més, però no han estat autoritzades per ser publicades. Millor aquestes, en les que estem més afavorits.

Que vagi molt bé a Manchester!! Una abraçada!

Capvespre de la nit de Reis

Cel espectacular per rebre els Reis de l'Orient abans d'anar a tocar amb Mapi's Friends Band a La Presó, a La Cellera de Ter.

Tiet Albert, podem venir a dinar a casa teva?

Sí, és clar Aniol, que podeu venir a dinar! I dit i fet! Després d'aquesta trucada inesperada de començaments d'any serà qüestió de pensar que vindrà un nano de 2 anys a casa, ha ha ha! Bé, i els seus pares i el seu germà de mesos. Doncs millor que vagi pensant en acabar d'ordenar les coses pendents al nou pis de Bescanó i treure obstacles del mig.

Però és clar, el tiet a casa fa un tipus de menjar que no és l'habitual. O sigui que faré un mig mig i així veurem si al meu nebot li agrada el menú: macarrons integrals (ben cuits, això sí) amb un sofregit de ceba, carbassó i butifarra de bolets (una petita concessió per fer-ho més atractiu i fàcil) i de postres iogurts casolans de llet de soja amb panses i nous, al que ha fet més cas que la poma que havia demanat. Ha menjat prou bé! Ah, i sembla que els pares també!