Sí, amigues i amics, després de si no vaig errat uns dotze anys de convivència en pecat ha estat la sorpresa de l'estiu (de moment, a veure si ara ens diran que ja esperen un nano... he he!). Sigui com sigui, l'acte matrimonial es va consumar sota una vela amb els familiars i amics que vam tenir el privilegi de ser escollits pels nuvis. I és que tenir amics avui hauria de ser un valor a l'alça enmig d'aquests temps tempestuosos en els que en movem. S'ha de riure, passar-ho bé i oblidar per uns moments que ens prenen el pèl per totes bandes i que per més que correm, ens costarà no ser l'últim, o sigui, el tonto. Mengem, riguem, abraçem-nos, fem-nos petons, bevem i ballem fins que no poguem més. I a gaudir, que són quatre dies!I aquest seria el reportatge fotogràfic de la tarda-vespre-nit al paratge de Can Bells, a St. Dalmai, Vilobí d'Onyar. No, no he gosat penjar totes les fotos que vaig fer... homeeee! és que de tant en tant també està bé fer algun favor a algú o alguna i mirar de no enfonsar la seva imatge... ha ha ha ha!!
La cosa va començar amb la retrobada amb els amics amb qui feia temps que no ens vèiem, mentres el nuvi esperava a la núvia, que va arribar amb el padrí. I au, a córrer cap a la taula de cerimònies! Parlaments catxondos, parlaments emotius i l'hora de veritat. Els testimonis, les signatures i pim pam pum, ja estan casats, visca els nuvis!!!
I després d'escoltar el vers del padrí i d'haver recordat com es posaven els peus per ballar una sardana -almenys pel que fa a mi...-, sabeu què venia, no? Sííííí, la manduca! I que bo que era tot, que si uns embotits de la terra, que si unes hamburguesetes, que si uns tastets d'arròs, milfulles variats, les croquetetes de rostit, ummmm!!! I és clar, que si una copa de cava, que si un vinet, que si una cerveseta... ai ai ai!
De mica en mica el sol se'n va anar cap a altres indrets i vam entrar al regne de la foscor, la disbauxa, les postres i la ballaruca. Al cap de les hores van quedar dues zones clarament diferenciades, la vela amb els irreductibles balladors i la zona chill-out, on anava acabant tothom quan els peus deien prou de remenamenta. I és allà on la companyia del porquet ens va animar a tots a putejar-lo, perdoneu, eh?, que si ara el tirem a l'aigua, que si ara el rescatem, que si el tornem a l'aigua, que si li rebentem la part del darrera (sense comentaris)... I entre alguna que altra despilotada i riures poca-soltes, la majoria de la gent va anar desfilant cap al seus caus mentres els més valents de tots es van quedar a passar la nit en tendes de campanya. Bé, tots no, eh?, els nuvis disposaven d'una cambra nupcial, això sí, farcida de globus. I l'endemà, esmorzar, recordar anècdotes de la nit i cap a casa tots ben contents i aquest parell ben casats. Moltes felicitats i moltes gràcies!
