El darrer cop que vaig anar a un casament a la Garrotxa venia expressament d'Escòcia i em vaig trobar amb una llevantada de ca l'ample... (gener 2006). I aquesta vegada -sense venir d'Escòcia- també m'he trobat amb una bona llevantada, ben rebuda i esperada per la pluja que ha portat.
I enmig de l'aigua vam anar cap a Mas Gircòs a celebrar el casament de la Laura i en Santi. Un casament d'allò més folk, garrotxí, de bon rotllo i de retrobament amb amics d'aquests que veus quatre cops l'any i que cada vegada que ens trobem l'acostumem a liar... Alguns d'ells amb un fillet, d'altres pensant-s'ho, d'altres buscant amb qui...
Música, poemes, textos, bromes, intercanvis de penjolls com a senyal de la unió (un negatiu de fotografia amb una clau de sol a sobre), pica pica, primeres birres, vinets i caves, primeres notes improvisades, carn a la brasa, més vinets i més notes, flam de noces, cava, moltes més notes, regals i sorpreses, més beures i ballaruques que ballarucaràs.
