És com si no hagués marxat. Quasi 10 mesos després torno a estar voltant pels carrers d'aquesta ciutat on vaig viure durant 6 mesos. A l'arribar a l'aeroport de Prestwick tot m'és quotidià. Al tren, per variar, ja sento parlar castellà i m'assento davant d'una catalana. Només sortir de la Central Station de Glasgow oloro la cararacterística flaira que fa la ciutat. Vaig caminant fins a Queen Street Station per agafar el tren cap a Edinburgh, on de debò que és emocionant tornar-hi a arribar i veure de nou el castell, Princess Street, el Balmoral Hotel i altres edificis del voltant de Wawerley Station. Quan vagi als pubs que acostumava a anar em posaré a plorar d'alegria.
Són quarts d'onze de la nit d'un dilluns i pel carrer hi ha ben poca gent. No fa excessiva fred. Següent pas, arribar amb taxi al pis que he trobat per internet. Tinc l'adreça, però el taxista es perd i atura el taxímetre per no cobrar-me de més: It's my fault!, em diu. Després de veure que el pis està més lluny del centre del que em pensava, hi arribo. M'espera en Yoan, de França. Primera sorpresa: és una casa! i no en pago massa més que per un pis d'estudiants diguem "normal". Segona sorpresa: amb en Yoan sembla que ens coneguem de tota la vida. Quin bon rotllo! Xerrem durant una hora i mitja i cap a dormir, que demà començo classes a Inlingua, l'escola d'idiomes on ja havia estat.
De la casa a l'escola d'idiomes tardo uns 30 minuts en bus. Aquestes són unes quantes fotos tirades des del pis de dalt del bus de camí cap al centre. Visc a una zona residencial, mooooolt tranquila, on no hi ha cap pub. No pot ser, segur que n'hi ha algun d'amagat, el trobaré!!!!
Després del primer dia de classe, em vaig anar a retrobar amb el Tesco, el meu supermercat preferit -en tinc un de molt gros a 3 minuts-, a on vaig poder tornar a comprar, per fi!, dos dels productes estrella que vam descobrir amb en Joan Enric fa uns mesos...
