5 de nov. 2006

També en Roberto ve a Girona

En Roberto, que és de la "bella Itàlia" i que era el baixista del projecte de grup a Escòcia, després de l'aventura escocesa ara està fent l'aventura catalana a Barcelona. I va triar dels millors dies per venir a Girona (o potser no...), durant les Fires i Festes de Sant Narcís. Jo estava treballant de ple als concerts de La Copa, però encara ens vam poder veure prou. Fins i tot vam tenir temps de fer alguna cervesa a prop de la taula de so, un dinaret al pis amb en Joan Enric i la Txell i de pujar al terrat a fer una mica el pallasso (una cosa que per les fotos d'aquest blog sembla que féssim més sovint del que realment fèiem...), en un dia assolellat i càlid que semblava més de setembre que de novembre.




15 de set. 2006

En Peter, a Girona

Una de les coses que passen quan et venen a veure amics estrangers és que no només fas de guia per la teva ciutat i voltants sinó que en alguns moments sembla que siguis tu mateix el que faci de guiri tot redescobrint-la. I l'altra, que et fas un tip de recordar com de bé t'ho vas passar quan us vau conéixer, en aquest cas a Edinburgh: que si les pintes (curiós, això és el primer que ve al cap, ha ha ha!!!), els viatges a les Highlands, els pisos d'estudiants, la gent, la ciutat... Entre en Joan Enric, la Txell i jo vam portar en Peter, de Viena i que va estar per aquí al voltant de l'onze de setembre, per Girona, Figueres (al Museu Dalí, com no!), L'Escala-Empúries, les Festes del Tura a Olot, Barcelona. I a St. Hilari va descobrir com es feia un all i oli. Les fotos són d'en Peter.









8 de maig 2006

cap a casa!

Fotos del vol de tornada cap a casa (uf, quin vol que he tingut, quina barreja d'emocions!). Els primers que he vist en arribar a Girona han estat en Rafa i la Nuri, que m'han vingut venir a buscar a l'aeroport de Vilobí (que importants que són els de Vilobí..). M'han vingut a buscar amb la meva estimada Vito, cuidada per en Rafita tots aquests mesos (o es va cuidar ella mateixa...? ha ha ha ha!!!, no no, que sort i gràcies que la va engegar algunes vegades, que sinó...). Després cap a Salt a veure a alguns amics i cap a l'Escala a casa els pares. Aviat suposo que el primer bolo i de mica tot anirà tornant a la rutina.



7 de maig 2006

marxo, torno

I ha acabat on va començar, al pis d'en Joan Enric, en Peter, en Cédric i en Jesse. El primer àpat va ser un pa amb tomata i l'últim, bé, unes fajitas, un menjar gens escocès, però han sortit boníssimes! I després cap al Royal Oak a fer l'última pinta, una Guinness, que tampoc és escocesa, però com si ho fos. Quart i últim dia de comiats, una cosa, els comiats, que no estan fets per ningú. Ha estat realment un plaer compartir aquests quasi sis mesos amb tota aquesta gent. Trist per marxar d'Edinburgh, content per tornar a Girona.