15 de febr. 2014
De "safari" al Pasteral
Bé, safari safari... d'aquella manera, però com fora del zoo pocs animals veuen, he portat als meus nebodets al Pasteral, a on es fàcil veure xais, vaques, ànecs, oques, estruços, galls i gallines... I de retruc hem anat a veure com assajava l'Orchestra Fireluche, hem fet l'aperitiu a Ca l'Amadeu de La Cellera i passejat per Bescanó. Ruta complerta!
31 de des. 2013
Cap d'any
Quan s'acosta cap d'any no acostumo a tenir cap pla en concret, sempre espero que n'aparegui algun, que d'altra banda sé que apareixerà, en algun lloc o en un altre, amb uns amics o amb uns altres. Enguany i arran de la visita a l'Anna i l'Àngel a Can Miquel de mitjans de desembre el pla va ser rebre l'any a Fornells de la Selva a casa la Montse i en Giro i amb uns quants amics.
Tothom portava alguna cosa de menjar o beure, algunes es van preparar allà mateix, amb més o menys èxit, amb més o menys traça culinària. Malgrat pugui semblar el contrari ni les rajoles de la cuina van quedar negres ni a en Moli se li van socarrimar els cabells. Això sí, el flamejat va ser molt autèntic.
Primer va sopar la mainada i després "l'altra mainada", una mica més grandots i tabalots. Quin plaer de menjar! I és clar, voltats de tanta gent provinent de l'escoltisme era inevitable que no aparegués algun joc d'animació durant el sopar. El vam seguir a mitges, ja se sap que quan hi ha manduca a davant el primer és el primer.
Vam arribar bé de temps per fer les dotze campanades amb TV3 i després vam seguir amb les postres. Això de menjar pinya em fa l'efecte que és més per alliberar-te una mica dels càrrecs de consciència: sí, és per baixar, que sempre ajuda! I tant i tant... El dia 1 de gener ja us puc ben assegurar que vaig començar l'any amb algun quilet de més de tots els tiberis de les festes. Però el que compta és ser feliç, ja els rebaixarem durant l'hivern.
Nit de disbauxa pels més menuts, avui l'hora d'anar a dormir la marquen els ulls quan se't tanquen. Mentrestrant uns van jugant i altres van tocant.
El mestre gintoniquer em va fer un dels millors gintonics que recordo. Tot sigui dit no en prenc quasi mai, però aquest us puc ben assegurar que era fantàstic! Només veient com el preparava i sentint les seves explicacions sobre el mètode i els ingredients ja babejava.
De mica en mica la gent va anar caient cap als llits, i vam quedar quatre irreductibles, fent-la petar a la vora del foc fins que servidor va decidir que el cotxe potser no sabria arribar a casa tot solet i que millor que el conduís, una vegada els elixirs de ginebra havien fet el seu efecte.
Una bona entrada d'any! Bon 2014!
Tothom portava alguna cosa de menjar o beure, algunes es van preparar allà mateix, amb més o menys èxit, amb més o menys traça culinària. Malgrat pugui semblar el contrari ni les rajoles de la cuina van quedar negres ni a en Moli se li van socarrimar els cabells. Això sí, el flamejat va ser molt autèntic.
Primer va sopar la mainada i després "l'altra mainada", una mica més grandots i tabalots. Quin plaer de menjar! I és clar, voltats de tanta gent provinent de l'escoltisme era inevitable que no aparegués algun joc d'animació durant el sopar. El vam seguir a mitges, ja se sap que quan hi ha manduca a davant el primer és el primer.
Vam arribar bé de temps per fer les dotze campanades amb TV3 i després vam seguir amb les postres. Això de menjar pinya em fa l'efecte que és més per alliberar-te una mica dels càrrecs de consciència: sí, és per baixar, que sempre ajuda! I tant i tant... El dia 1 de gener ja us puc ben assegurar que vaig començar l'any amb algun quilet de més de tots els tiberis de les festes. Però el que compta és ser feliç, ja els rebaixarem durant l'hivern.
Nit de disbauxa pels més menuts, avui l'hora d'anar a dormir la marquen els ulls quan se't tanquen. Mentrestrant uns van jugant i altres van tocant.
El mestre gintoniquer em va fer un dels millors gintonics que recordo. Tot sigui dit no en prenc quasi mai, però aquest us puc ben assegurar que era fantàstic! Només veient com el preparava i sentint les seves explicacions sobre el mètode i els ingredients ja babejava.
De mica en mica la gent va anar caient cap als llits, i vam quedar quatre irreductibles, fent-la petar a la vora del foc fins que servidor va decidir que el cotxe potser no sabria arribar a casa tot solet i que millor que el conduís, una vegada els elixirs de ginebra havien fet el seu efecte.
Una bona entrada d'any! Bon 2014!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)